Orígens de la Francmaçoneria

La història de la Francmaçoneria pot dividir-se en tres grans períodes:

1. La maçoneria anomenada operativa formada exclusivament per gent de l'ofici. Aquesta és la maçoneria que va donar lloc als constructors de catedrals. Aquests maçons operatius es desplaçaven de ciutat en ciutat, i per a això utilitzaven un local que anomenaven “Lògia”, que els servia per reunir-se, preparar els plànols, descansar i guardar les seves eines. Se'ls denominava francmaçons, ja que no estaven subjectes a cap feu, eren francs, és a dir lliures. Observaven les regles i els secrets de l'art de la construcció. Entre les seves obligacions es comptava amb el deure la solidaritat.

2. Quan va finalitzar la construcció de catedrals va ser quan van començar a ampliar el seu camp a les ciències i a les filosofies, el caràcter operatiu es va traslladar al món del coneixement i del perfeccionament interior.

3. Als segles XVII i XVIII, la Francmaçoneria operativa es transforma en la Francmaçoneria moderna, la especulativa. Tant les obligacions de l'ofici, com les eines esdevenen simbòliques. Les tècniques de la construcció es transformen en millora espiritual i moral de la societat.

Resum històric de la Grande Loge de France

Hereva de les primeres Lògies parisenques de 1728 fundades pels anglesos i resultat de separacions i fusions al llarg de la història, l'actual Gran Lògia de França és l'Obediència Masónica francesa més important i històricament la més antiga de les quals es regeixen pel Rite Escocès Antic i Acceptat (REAA).

Des d'aquesta data, altres Lògies franceses es van establir molt ràpidament a la província fins que el 1738 totes aquestes Lògies s'uneixen per formar la primera Gran Lògia de França.
En vespres de la Revolució Francesa, l'Ordre Masónica francesa havia conquistat un estatus considerable al país: diverses desenes de milers de francmaçons es repartien entre dues principals Obediències: Gran Lògia de França i el Gran Orient de França (fundada el 1773). Ambdues Obediències es van fusionar temporalment en 1799.
En 1804 es va crear el Consell Suprem de França del Rite Escocès Antic i Acceptat, que convocarà una reunió d'una Gran Lògia General Escocesa. El Consell Suprem encara existeix, (Rue Puteaux, de París), i té jurisdicció sobre els Alts Graus.


A la fi d'aquest any, Napoleó va obligar als maçons a acceptar només una Obediència, el Gran Orient, en els seus tres primers nivells (Aprenent, Company i Mestre), autoritzant al Consell Suprem a mantenir la seva autoritat sobre els altres graus de la Francmaçoneria a França. En els anys que van seguir a la caiguda de Napoleó, la seva voluntat no va ser respectada i la Societat Maçònica va evolucionar cap a la creació de nombroses Lògies que no depenien del Gran Orient. Progressivament, aquestes Lògies es van unir sota l'autoritat del Consell Suprem de França.
La relació dels Germans, que pertanyen a un o un altre dels tribunals, és harmoniosa, amistosa i fraternal. cal assenyalar que, malgrat les seves diferències, la germanor dels maçons sempre ha prevalgut: el que és un rar fenomen que, com a tal, mereix ser destacat.
L'any 1877 marca una important fita en la història de la Francmaçoneria a França: el Gran Orient autoritza a les seves Lògies a abandonar la invocació del Gran Arquitecte de l'Univers -i la Bíblia-, elements fonamentals de la Francmaçoneria, provocant així profundes transformacions a la Societat Maçònica.
El Consell Suprem de França es va convertir llavors en l'altre pol francès de la Francmaçoneria. El 1894, noranta anys després de la seva fundació, fomenta el “renaixement” de la Gran Lògia de França en la seva actual forma jurídica i li confereix l'autoritat sobre els tres primers graus del Rite Escocès Antic i Acceptat.
Prohibida el 1940, junt a altres Obediències franceses, la Gran Lògia de França es reconstitueix el 17 de setembre de 1945. La Segona Guerra Mundial va suposar, sens dubte, el període més dur que ha conegut la Francmaçoneria a França, ja que va ser prohibida i perseguida tant pel Govern francès com per les forces alemanyes d'ocupació.
Avui, a la segona dècada del segle XXI, la força de la GLDF de França reuneix a 30.000 germans.

Resum cronològic de la Gran Lògia de França

1738: Amb l'elecció d'un Gran Mestre francès, el duc d´Antin, neix la primera GLDF.

1804: Creació del Suprem Consell de França del Rite Escocès Antic i Acceptat. Aquesta creació provoca la reunió d'una Gran Lògia General Escocesa. Aquest Consell Suprem és el guardià i el conservador del rite.

1894: El Suprem Consell concedeix l'autonomia a l'actual GLDF de França, delegant-li l'autoritat sobre els tres primers graus del rite Escocès Antic i Acceptat.

1904: La Gran Lògia de França obté la seva autonomia completa i definitiva.

1940: Igual que les altres Obediències franceses, la GLDF és prohibida pels nazis. Es reconstituirà el 17 de setembre de 1945.

2009: La GLDF compta amb 30.000 membres actius, repartits en més de 780 Lògies. Una tercera part d'elles en Paris i voltants. La resta es distribueix per les diferents províncies i una trentena de Lògies a ultramar.