La Gran Lògia de França

La Gran Lògia de França és una Obediència Maçònica que opera com una federació de Lògies masculines (més de 780 Lògies actives) que, a través dels seus representants, directament triats per cadascuna d'elles, trien al seu torn un Gran Mestre/President i un Consell Federal que l'administren, comptant amb una pluralitat de comissions de treball. L'Assemblea o Convent dels representants de les Lògies es reuneix dues vegades a l'any. Es regeix per una Constitució, desenvolupada en els seus Reglaments Generals.

La Gran Lògia de França té sota els seus auspicis Lògies situades fora del territori francès, tot esperant que arribin a poder formar als seus territoris i en algun moment, Obediències independents.
La GLDF es regeix pel Rite Escocès Antic i Acceptat (REAA). Està dirigida per un Consell Federal de trenta-tres membres, triats per un període de tres anys per una Assemblea sobirana composta pels diputats de les Lògies. El Consell Federal administra la Federació des del respecte a la Constitució que ella mateixa s'ha donat. Autoritza la creació de noves Lògies i supervisa i vigila el respecte a la Tradició i al Rite.

El Consell Federal està presidit pel Gran Mestre, triat directament pels diputats, segons la següent estructura:

• El Gran Mestre
• El Primer Gran Mestre Adjunt
• El Segon Gran Mestre Adjunt (de l'àrea mediterrània)
• El Gran Secretari
• El Gran Tresorer
• El Gran Orador (responsable de l'aplicació dels reglaments)
• El Gran Expert (responsable de l'aplicació dels rituals)
• El Gran Canceller (responsable de les relacions internacionals)
• El Gran Hospitalari (responsable de les obres socials de la GLDF)

El Rite Escocès Antic i Acceptat (REAA)

La Gran Lògia de França és una Ordre Iniciàtica, que treballa en els tres primers graus del Rite Escocès Antic i Acceptat (que en total té 33 graus), és a dir: Aprenent, Company i Mestre. Aquest rite, caracteritzat per la seva dimensió espiritual, és practicat per la gran majoria d'obediències maçòniques de tot el món.

La GLDF ha adoptat com a text de referència les “Constitucions d'Anderson” i invoca, en el desenvolupament de tots els seus treballs al Gran Arquitecte de l'Univers, expressió simbòlica del Principi Creador, lliurement interpretable segons el seu fur intern per cadascun dels membres de l'obediència.

Les “Constitucions d'Anderson” es van establir en 1723 pel pastor anglès James Anderson, el qual afirmava que la Francmaçoneria ha de ser el Centre de la Unió, una unió d'homes d'orígens, confessions, condicions socials i de cultures diferents que sense la Francmaçoneria, no podrien ser congregats i acceptats. Segons aquest rite, la GLDF no imposa cap límit a la cerca de la Veritat per garantir la llibertat per tots i la tolerància respecte a les individualitats.